Dissabte 7 de març 2009: Concentració a la Plaça del Mercat.
MANIFEST 8 de Març de 2009: TREBALLA PER LA IGUALTAT.La instauració d’aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d’un llarg procés. Habitualment s’atribueix la celebració de la data a l’incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York on moriren un centenar de treballadores que s’havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir també 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l’any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.Aleshores, en el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d’obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis de la vesprada, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanals, normalment eren de cinquanta-sis, però podien arribar fins a les setanta hores.
Amb aquesta petita introducció volem deixar constància que les coses no han canviat tant. És irònic que parlem d’una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una CRISI, amb majúscules, constant: la del menjar diari, la de l’educació dels fills i filles, la de l’autoestima, la de l’abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.
I és per això que cada dia que passa, veiem amb més claredat la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de l’especulació i la sobreexplotació del treball, la natura i les persones.
La lluita per la igualtat, és un camí que hem de recórrer tots junts, homes i dones. Som inseparables ja que sense l’altre, ens deixem a la meitat de la població, a la meitat del pensament, a la meitat de l’enteniment.
Cal doncs que és treballe per la igualtat des de les empreses, les administracions públiques i els llocs de poder: com els ajuntaments.
I per això volem deixar constància de què ens avergonyim de com l’ajuntament de Carcaixent manca d’una vertadera i bona política d’igualtat.
Per tot açò, aquest 8 de Març els col·lectius sotasignants volem reivindicar:
La necessitat d’un canvi en el model de treball: replantejar els sous equiparant-los i valorant-los en funció d’una classificació objectiva i no per sexes.
Polítiques públiques que facen un canvi de valors en els ciutadans i promoguen un canvi en el model social.
Una separació real de l’església i el govern, on tingam el ple dret de decidir sobre els nostres cossos, la nostra sexualitat i en general la nostra vida.
Volem tornar a incidir en la No violència contra les dones.
El camí és llarg i difícil, però tots junts el fem més curt, més fàcil i agradable. Una societat justa i igualitària SÍ QUÈ ÉS POSSIBLE!
El passat cap de setmana l’huracà IDA va fer estralls a El Salvador, com podeu comprovar a qualsevol diari.
